Definir una pràctica mèdica com a teràpia global implica assumir uns principis filosòfics i un paràmetres diferents als que predominen en la medicina tradicional, també anomenada alopàtica. Això no significa, però, que els dos tipus de pràctica mèdica no puguin treballar simultàniament pel bé del pacient.Hi ha ocasions en què considerem que el nostre tractament enfoca adequadament la malaltia, pel que desaconsellem l’ús de medicaments o d’altres tipus d’intervencions. Però es donen casos en què l’estat del pacient suggereix tractaments complementaris.Per exemple: imaginem que un pacient arriba a la nostra consulta amb un dolor agut i intens d’origen reumàtic. A part de valorar si el nostre tractament serà l’adequat, aquest pacient serà enviat al seu metge de capçalera o a un especialista per a què li siguin realitzades les proves pertinents, a fi d’obtenir una informació precisa que permeti ajustar el diagnòstic.