La RPG és un mètode d´avaluació, diagnòstic i tractament de patologies que afecten l’aparell locomotor i que es basa en els tres principis de la globalitat, és a dir, la causalitat, la globalitat i la individualitat.

La morfologia del nostre cos està en funció de l'activitat diària, els hàbits i tensions que anem adoptant.

La deformació d'aquest conjunt arquitectònic , que és el cos humà, pot tenir el seu origen en “l'escurçament i la rigidesa del sistema músculo-tendinós” de les diferents “cadenes musculars” estàtiques per l'activitat tònica permanent; d'aquí la importància de mantenir una bona postura.

La RPG és un mètode, dins la fisioteràpia, de rehabilitació i educació de la postura mitjançant estiraments actius de les diferents cadenes musculars.

Indicacions:

   * Problemes morfològics: per exemple, cifosi, escoliosi, genu varo, genu valgo, peus plans, peus cavos, etc.

   * Problemes articulars: per exemple, cervicàlgies, dorsàlgies, lumbàlgies, ciatàlgies, síndrome de túnel carpià,  etc. Les sessions de RPG són individuals i la durada de cada sessió és d'aproximadament una hora.

Les sessions són setmanals , excepte en fases agudes, en què es poden arribar a fer en una mateixa setmana dues sessions.

La RPG es pot aplicar a partir del 6-7 anys i no té límit d'edat, adaptant l'esforç a les limitacions pròpies del pacient.

La durada del tractament depèn de la patologia a tractar. A vegades es pot resoldre en poques sessions, sobretot en lesions agudes; en canvi, en deformacions de columna el tractament és més llarg, entre deu i dotze sessions. En aquests casos, l’objectiu del tractament és millorar la postura del pacient, que és la causa principal els seus  problemes d'esquena. Una vegada aconseguit, s'ha d'integrar a la vida diària i s'ha de mantenir en el temps mitjançant revisions periòdiques i realització a casa de les postures prèviament ensenyades pel fisioterapeuta.

Aconsellem fer el tractament de RPG a persones adultes amb patologies de columna cròniques, com per exemple hèrnies discals, retrolistesi, espondilosi,...És a dir, aquelles en què una mala postura accentua l’efecte de la patologia.

Tractament de les àlgies mecàniques de l'aparell locomotor mitjançant la destrucció d'adherències utilitzant uns ganxos que s'apliquen sobre la pell.

Indicacions:

* Tractament de les adherències post- traumàtiques.

* Tractament de les adherències secundàries a una fibrosi cicatricial post-quirúrgica.

* Tractament de les àlgies inflamatòries i no inflamatòries de l'aparell locomotor (epicondilitis, epitrocleitis, tendinitis en general, pubàlgies, periostitis, fascitis plantars, ruptures fibrilars, contractures musculars...).

* Tractament dels síndromes distròfics dels membres: algodistòfies, síndrome del túnel carpià, síndrome dels compartiments musculars, etc.

Freqüència:

La freqüència de les sessions normalment és de 2 sessions per setmana, depenent de la patologia, de la qualitat de la pell del pacient i de la seva motivació.

Si després de 4 o 5 sessions de tractament no s’obté  cap tipus de modificació en el dolor o en l'estructura en lesió, és possible que s'hagi de canviar l'enfocament del tractament, i si encara no hi ha resultats, canviar de tècnica o sol•licitar proves complementàries (radiografies, ressonància magnètica o ecografia).

Contraindicacions:

• Un mal estat tròfic del sistema circulatori del pacient (fragilitat vascular).

• Un mal estat de la pell  (psoriasis, eczema).

• Pacient tractat amb anticoagulants.

• Tractament massa directe sobre un procés inflamatori.

• Utilització del mètode en nens i persones majors.

El tractament es fa sempre de distal a proximal respecte al punt de lesió , treballant sobre els músculs que funcionalment tenen una relació directe (cadenes musculars) o bé sobre el múscul afecte o bé sobre l’àrea de lesió.

És una tècnica que es complementa molt bé amb l’osteopatia, i  és molt indicada en el tractament de les tendinitis agudes (aquílea, rotuliana, manegot de rotadors, epicondilitis) i sobretot en aquelles més cronificades (tendinosi) on hi hagut canvis histològics en el teixit tendinós i muscular que han duit a aquest teixit a un estat de fibrosis permanent que es torna patològic.