Es tracta d'un mètode que es base en què; els transtorns anímics, físics o químics es manifesten com a debilitat momentània de determinats grups musculars, i que es pot comprovar mitjançant proves i tests musculars.

En el wingwave s'utilitza la prova miostàtica, que es basa en el test d'Omura: en que es junta el primer i el segon dit de la mà, formant un arc tancat. El terapeuta ha de provar d'obrir-lo, i així es pot comprovar si en estímul (pensament, paraula, conducta, substància...) representa un estrès pel sistema nerviós, en aquest cas el test surt dèbil i l'arc s'obri, per altra banda si la persona pot manejar bé l'estímul l'arc es mantindrà fort i tancat. Així s'avalua l'estat de ressonàncies mentals i emocionals en el marc de la superació de la vida diària.

Es l'estimulació esquerra-dreta dels dos hemisferis per a fomentar la capacitat de coordinació d'àrees cerebrals diferents.

En el wingwave s'utilitza com a estimulació el moviment ràpid dels ulls de dreta-esquerra simulant els moviments ràpids oculars de la fase Rem del so, és la intervenció més comuna per part del “coach”, però també es poden utilitzar estímuls tàctils, auditius i motrius, mitjançant petits cops dreta-esquerra del cos, l'escolta de musica “wingwave” o moviments coordinats del cos dreta-esquerra (braingym).

En la fase REM del so, on es realitzen uns moviments ràpids dels ulls d'esquerra a dreta, es quan es “graven” en el cervell les impressions sensorials i emocionals de les vivències que hem tengut durant el dia, i en aquesta fase es quan s'ordenen aquestes impressions, i queden enmagatzamades en la nostra memòria a llarg termini; si les vivències son agradables queden ben posicionades a dins memòria a llarg termini, però que passa quan es molt desagradable, quan mos ve gros, quan la vivència viscuda mos descol•loca o inclús es viscuda de manera dramàtica. Idò, passa que el cervell ho registre com a una espina, sobrepassant la capacitat elaboradora nocturna del nostre cervell; no es poden ajustar a l´ordre anterior del nostre món vivencial, no ho podem superar, ens quedam bloquejats, en aquests moments queda gravada aquesta informació i, com passa amb les emocions quan passa el temps i tornam viure situacions similars ens estressam o bloquejam fàcilment, ja tenim la impronta negativa que actua de forma reactiva.

El coaching wingwave, amb un metodologia estructurada cerca el moment, el fet i els contexts que aquesta vivència “negativa” es va fitxar, orientant els sentits en aquesta mirada; pensament amb imatges, paraules o altres elements, i la intervenció del terapeuta es torna a provocar els moviments oculars ràpids en vigília per reubicar i reordenar dins el nostre neurobiologia, la vivència d´aquests fets.

Això, es pot explicar amb una metàfora: “Quan noltros arribam a ca nostre després d´haver fet sa compra setmanal el primer que feim es deixar ses bosses, ses capses o sa senalla en mig, realment el que hem anat a comprar ja es a ca nostre, però no estan ordenades ni guardades al seu lloc”. Això es el que passa quan dormim, en la fase REM, que el nostre cervell intenta integrar la vivència, ordenar-la al seu lloc, però que passa quan deixam una capsa enmig del passadís, doncs que cada vegada que hi passam sopegam i podem caure, el mateix passa si el que hem viscut, pel motiu que sigui, no es pot col•locar bé en la nostra neurologia; que aquesta situació actuarà de disparador de la vivència negativa que perdurarà en el temps quan ens tornem enfrontar a una situació similar.

Amb aquest mètode i mitjançant el moviments ràpids oculars ens dóna l´oportunitat de tornar-ho a col•locar de manera positiva en la nostra neurobiologia.